4. Cada maestrillo tiene su librillo

FASE D’INTERVENCIÓ ACOMPANYADA

Competència: Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.

A l’última entrada, vaig fer servir una variació del mètode ATOM, concretament el mètode R5 de la professora Domingo. Ara, però, hi afegiré les accions i la competència del màster que he treballo a cada etapa de les pràctiques. En aquesta entrada analitzaré la primera classe guiada per la mentora que correspon a l’acció 6 del pla de pràctiques:

Acció 6 – Proposar i impartir un mínim de dues activitats completes a les classes de la mentora, sota l’observació i amb una valoració posterior conjunta. Probablement es tracti de dues activitats de la UT-3 d’ESO3 (Unitat Temporal 3): sintaxi de l’oració simple, text argumentatiu, lèxic i semàntica (formació de paraules), Renaixement (literatura).

En aquesta acció, havia de posar en pràctica la competència 3 de “coneixement dels processos d’interacció i comunicació a l’aula i en el centre, abordar i resoldre possibles problemes”.  

1) Selecció de la situació pràctica per reflexionar:

Dijous vaig enfrontar-me a la tasca d’impartir la meva primera classe de català. En aquesta sessió els alumnes havien de treballar els complements directe i indirecte per enfocar així la pronominalització. Tot i que m’havia preparat prou la classe, he de reconèixer que l’execució no va ser tan exitosa com esperava.

2) Reconstrucció a posteriori i suggeriments per a la reflexió:

Què ha passat? Què he observat o quin incident he percebut?

Durant la classe, vaig notar que no havia trobat bons exemples per explicar el concepte del CD i el CI. Els exemples funcionaven bé per trobar un complement, però no per passar-los a passiva, la qual cosa en dificultava la comprensió. La manca de preparació d’exemples per repassar amb els alumnes també va ser evident, i vaig tenir dificultats per respondre adequadament a les seves preguntes, algunes prou simples com ara: què vol dir complement directe o per què serveix estudiar això?

Com he reaccionat interiorment i com m’he sentit personalment?

La situació em va generar una certa frustració i inseguretat. Les preguntes dels alumnes van posar de manifest les limitacions de la meva preparació, i això va afectar el meu benestar emocional. Certament no soc filòleg, però no són qüestions tan complexes com per no saber-les ensenyar si un busca la informació prèviament. Crec que em falta temps per llegir-me la Gramàtica catalana amb calma, extreure’n exemples adequats i memoritzar possibles respostes a les preguntes que em formulen els alumnes.

Quins sentiments positius o negatius m’ha provocat la situació?

Vaig experimentar sentiments de desafiaments i, al mateix temps, reconeixement de les àrees que necessiten millora. L’activitat dels alumnes també va generar una certa sensació de pèrdua de control a l’aula. Em va costar molt que callessin, que m’atenguessin o simplement explicar amb una certa calma. En general, hi ha massa soroll a les aules i això dificulta la concentració. Crec que la pressió per ser perfecte en la primera classe i la manca de confiança en els meus exemples van ser factors que influeixen en la meva actuació.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica:

Els coneixements teòrics adquirits al llarg de la meva formació acadèmica m’han ajudat a gestionar la situació? Quins coneixements?

La forma en què s’ensenya en aquest institut, sense valorar-la, és molt diferent a com es feia quan jo estudiava. En primer lloc, no hi ha llibre de text i tota la informació la tenen al Garbí Virtual, la plataforma Moodle que ells fan servir. El problema es troba en la qualitat dels materials. No hi ha explicació, no hi ha exercicis extra i tampoc hi ha materials didàctics amb què els alumnes puguin estudiar. Francament és un desastre. Quan he preguntat per aquesta mesura, m’han contestat que si no hi ha llibres és per una raó de personalització dels aprenentatges, però que no soc l’únic que troba a faltar la necessitat d’un llibre. Els alumnes de primer experimenten una pèrdua de contingut considerable perquè fan servir links desordenats, pàgines web que sovint no funcionen bé i cap document en paper. Tot això condueix a una quantitat de suspensos important.

4) Conclusions finals:

Què he après d’aquesta situació pràctica? Què vull modificar/mantenir en la meva següent intervenció?

Aquesta experiència m’ha oferit una valiosa reflexió sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge i la necessitat de perfeccionar alguns aspectes de la meva pràctica docent. Entre les lliçons apreses, destaco la comprensió profunda que la preparació minuciosa és un pilar fonamental per a una bona classe.

En la propera intervenció, aprofundiré en la planificació de la classe, assegurant-me de disposar d’exemples concrets i rellevants que connectin amb les experiències dels alumnes. A més, intentaré preveure possibles preguntes, tot preparant-ne les respostes concises i comprensibles que fomentin la participació activa dels estudiants.

Conscient de la importància de gestionar la dinàmica de l’aula, exploraré noves estratègies per mantenir l’ordre i alhora fomentar la interacció entre els alumnes. Aprendre a canalitzar la seva participació de manera efectiva és crucial, i buscaré tècniques que promoguin un ambient col·laboratiu i propiciïn la comunicació entre els estudiants.

A més, aprofitaré aquesta oportunitat per reforçar la meva confiança personal com a docent. Reconec la importància de mostrar seguretat en la transmissió del contingut i en la gestió de la classe. Desenvoluparé estratègies per abordar les situacions imprevistes amb calma i eficàcia, mantenint el focus en l’objectiu d’una aprenentatge significativa per a tots els alumnes.

Deixa un comentari