3. Del jardí estant

FASE D’OBSERVACIÓ

Competència: Dominar els processos d’interacció i comunicació a l’aula.

Després de dues entrades, vull començar-ne aquesta modificant el model reflexiu que he fet servir. Fins ara analitzava qüestions per separat sense seguir un model reflexiu concret. Ara, però, afegiré el model ATOM, concretament el que van desenvolupar les professores Àngels Domingo i María Victoria Gómez. El model ATOM consisteix a identificar i analitzar una pràctica educativa prèviament seleccionada per mitjà de l’aïllament dels diferent diferents elements que la conformen amb la finalitat de proposar una millora puntual en una futura ac

ció similar. La professora Domingo, a més, ha concretat el model ATOM en el mètode R4 i R5 per aprendre de la pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió.

Així doncs, aplicaré el mètode R5 en aquesta entrada:

  1. Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar

Resolució de conflicte entre dos alumnes de 2n d’ESO que han discutit perquè s’ha trencat un bitllet de 10$. 

  1. Reconstruir a posteriori la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i anàlisi del cas:

Què ha passat, què he observat o quin incident he percebut?

A l’hora del jardí, mentre el vigilava juntament amb la mentora de pràctiques, dos alumnes barallaven perquè un l’havia pres el bitllet de 10 $ a l’altre. Com que hi havia altres problemes, no vam atendre aquesta qüestió i vaig demanar als dos que aturessin. La situació finalment va esclatar.

Segons vam reconstruir després, un d’ells havia viatjat a Nova York i els pares li havien deixat deu dòlars per gastar-los. L’alumne havia portat a l’escola el bitllet per mostrar-lo als companys, però un d’ells li va prendre i l’hi va trencar en el forcejament. La mentora em va apartar i em va preguntar: “Què faries si fossis tu el professor?”. Vaig respondre-li que no probablement castigaria el culpable, però em va convèncer de fer una altra cosa.

La mentora va agafar els dos involucrats i un grupet de testimonis perquè observessin la situació. Normalment, cada incident es notifica a les famílies, però en aquest cas no serviria de gaire. L’afectat demanava una compensació pels 10 $ estripats i l’altre s’excusava tot dient que no tenia diners. La mentora va convèncer l’afectat que hauria d’acceptar la pèrdua, però que tenia dret a rebre una compensació. I va demanar a l’altre que proposés un llistat de compensacions. Va costar uns 15 minuts de l’hora de jardí fer-los entendre que no podien implicar els pares i que la situació l’havien d’arreglar entre ells perquè tenien prou edat com per solucionar-ho ells sols. Finalment l’afectat va acceptar una compensació en llaminadures i l’altre s’hi va comprometre. L’acord es va signar en un paper i els companys testimonis hi van signar també.

Què m’ha portat a pensar que alguna cosa anava malament i havia de reorientar la meva actuació?

Sincerament en aquell moment em feia molta mandra solucionar una beneiteria com aquella. Estava cansat i no tenia ganes d’atendre al conflicte, però la manera en què la mentora va solucionar l’incident em va fer pensar moltíssim. En primer lloc, vaig adonar-me de la poca capacitat que ara com ara disposo d’aguantar beneiteries. Els problemes d’aquests nois són, comparats amb la vida real, una absoluta ximpleria, però si els analitzem amb prou deteniment observem que no ho són. La mentora em va convèncer que allò que havia passat els serviria com a simulacre per al futur i em va posar l’exemple del part amistós d’accident. Si un alumne entén que ha tingut una pèrdua i l’altre que l’ha de reparar, ambdós reben una lliçó prou valuosa per enfrontar conflictes futurs. A més a més, hi ha una voluntat que tot quedi enregistrat i amb testimonis, de tal manera que aquests pressionin perquè la compensació es porti a terme.

  1. Contrastar amb la meva formació teòrica

 Certament vaig actuar amb la desídia amb què sovint se solucionaven els conflictes a la meva època d’estudiant. Un càstig innocu del qual el victimari no n’aprèn res i la víctima no repara el dol. D’aquesta nova manera, hi ha un procés de mediació ràpida i una prevenció futura.

  1. Conclusions finals

Aquesta situació, totalment anecdòtica, m’ha servit per:

– Comprovar que he d’aprendre tècniques de resolució de conflictes: a curt, mitjà i llarg termini. Especialment són difícils les de llarg termini perquè suposa obertura de protocol d’investigació, resolució, tancament i procés de reparació.

– Si tornés a repetir-se aquest cas, no actuaria de la mateixa manera. És més, tindria preparat un full per fer la reflexió i el contracte de reparació.

Deixa un comentari